Batalla campal

Una batalla campal no és només una batalla a camp obert, a cel obert. Una batalla campal és aquella on els dos exèrcits s'enfronten sabent que hi haurà molts de morts. No és una questió menor, no és un petit enfrontament que amb quatre tirs es pot resoldre. A les grans batalles les infanteries lluiten amb la baioneta, cos contra cos, hi ha molta de sang i, això sí, els comandaments ho observen tot des d'una penya, des d'on tenen una perspectiva total. El símil me serveix avui per deixar-vos que reflexioneu sobre l'enfrontament que, ja fa temps, tenen els dos principals mitjans de comunicació escrits de les Illes, el DM i l'Ultima Hora. La causa és el Museu des Baluard. El darrer capítol que s'ha escrit ha estat la decisió del jutge d'absoldre als periodistes del Diario de Mallorca d'una demanda interposada per Pere Serra, editor de l'UH. Vos he elegit dos fragments dels articles d'opinió que publicaven aquesta setmana aquests rotatius. EL primer és de Joan Riera, cap de Redacció del Diari de Balears i articulista també d'UH, i l'altre article és del director del Diario de Mallorca José Iglesias. La guerra és llarga i això ha estat una batalla més.

"No crec que els tres columnistes de Diario de Mallorca demandats per Pere Serra emprassin l'insult per incompetència o per manca de llums. Crec, com a professionals que són, que s'aprofitaren del context per assolir el seu autèntic objectiu: destruir l'honor d'una persona. Dir «bèstia» o «monstre», o altres expressions semblants a Pere Serra és un fi en si mateix, conscient i calculat, dolós i enverinat, quan es tracta de periodistes que tenen prou capacitat per criticar sense injuriar.
La sentència del número 14 és altament preocupant, jo diria que fins i tot fa tremolar, perquè s'incriu en un context en el qual a Mallorca es dóna via lliure a l'atac contra l'honor, i per extensió a la injúria. Dins un «context» hàbilment emmarcat aquí hi ha màniga ampla i llibertat absoluta per destrossar l'honor impunement. I si és així, quines garanties legals queden a Mallorca? Quina protecció de les persones? Quina seguretat jurídica? Puc jo, a partir d'ara, crear el «context» que consideri convenient i a partir d'aquí dir «bèstia» a qui em doni la gana? No ho faré perquè em degradaria a mi mateix. Però pens que pel camí que anam la sensació d'impunitat anirà en augment i aquesta terra pot veure com s'esvaix l'honor com a valor fonamental. I allà on no hi ha honor no hi ha persones, només resten els monstres i les bèsties."

"Pero qué está pasando últimamente para que el otrora poderoso empresario recurra cada vez más a la Justicia de forma indiscriminada? Obviamente, que se resiste a aceptar que la Mallorca callada, temerosa y postrada de la que se benefició durante tanto tiempo ya habla, ya le responde, ya le critica, y lo que es más importante: con voz fuerte, serena, contundente. Las formas de hacer de su grupo son puestas en la picota día a día y los políticos escapan a su férula. Fue un ex conseller del Partido Popular quien dijo hace años que esta sociedad no sería libre mientras hubiera políticos que no fueran capaces de negarse a asistir a la fiesta de los siurells. Este es el quid. Recientemente, el alcalde de Calvià se les revolvió abortándoles el pelotazo urbanístico de Son Massot. Sucede que cada vez más gente se da cuenta de que vivimos en la Mallorca del siglo XXI, en una isla que debe caminar hacia la modernidad y que pese a su poderío económico todavía no se había sacudido ciertos polvos decimonónicos. Ahora sería impensable una persecución como la que le propinaron al juez José Castro en la instrucción de las facturas falsas de Ultima Hora. Sería impensable no por falta de ganas, sino por falta de apoyos."