Fumar

Ara, a partir de dia primer gener, estarà prohibit fumar a la feina. Amb la desaparició del tabac a les redaccions acabarà una imatge que ens ha acompanyat durant decennis. Fa uns anys qualcú imaginava un periodista que no dugués una llosca aferrada a la boca? Era una sequència habitual de les pel.lícules veure aquell redactor amb el capell i el xigarro mig encés fent fotos o escrivint en una llibreta. A les redaccions fumar era un costum tan extés com ho era beure un gin tonic a mitjan horabaixa. Periodistes molt famosos de la nostra illa acompanyaven les seves cròniques amb un tassonet de whiski amb gel i un puret o una pipa. Moltes vegades era complicat veure amb nitidesa als companys del diari perquè el fum del tabac ho impedia. Hi havia cendrers plens i a terra hi havia llosques trepitjades i metres i metres de paper del telex. Era una imatge romàntica del periodisme antic que ara es perdrà. Perquè aquell periodisme era també molt diferent al d'ara. Era vocacional i no tenia horari. Era de dedicació exclusiva sacrificant la resta de la teva vida. Ara recordam periodistes de llosca perpètua com en Jesús Cor, en Pau Llull o en Jaime Jiménez als qual varem conèixer al Baleares. Els temps canvien i ara es fa un periodisme molt més higiènic i sa. O no?