16.1.06
Exportació
Triomfar a qualsevol professió és molt complicat i, per tant, esser una estrella del periodisme encara ho és més perquè estàs subjecte a la valoració pública de la teva feina. Hi ha hagut casos de periodistes que han tengut ofertes per anar-se’n de Mallorca i obrir un despatx a un dels rotatius de més tirada de l’estat, com ara El Pais. N’hi ha que són a Catalunya, en sabem de dos casos, a Madrid, en coneixem un…Però no tenim constància que el moviment de periodistes de les Illes cap a la Península sigui habitual, encara que sí ho és al contrari. IB3 ha fet, per exemple, que hagin arribat a Calvià molts de periodistes catalans i durant anys, també en venien molts de la Universitat de Navarra. Qué passa que els periodistes illencs no som prou bons per triomfar fora de les nostres fronteres? O que ens agrada molt aquesta terra i no volem partir? Sabeu de casos concrets de companys que han aconseguit el reconeixement professional més enllà de les Balears? Si en sabeu posau els seus noms…
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
7 comentarios:
Amb aquesta qüestió topam amb una realitat. A les Balears no hi hagut fins ara estudis de periodisme. Per això som molts els que hem arribat a aquesta professió estudian altres coses. Jo, per exemple, he estudiat Història de l'Art però aviat fàrà 10 anys que exercesc de periodista de TV. Alguna vegada m'han acusat d'intrús...però hem de limitar la professió als periodistes que vénen de fora o aquells que en el seu moment van tenir peles per anar a estudiar a la península? Jo crec que no i no hem de ser talibans. Hi ha exemples prou bons de periodistes que no han passat per la facultat de periodisme. També n'hi ha d'execel.lents companys que han vingut de Barcelona, Madrid, etc...i han fet carrera aquí. La solució per a mi és que a la UIB s'hi pugui estudiar periodisme: No és una carrera cara i no serà perquè tenguem pocs mitjans de comunicació. Així s'acabarien recels que crec poc justificats.Quant a la meva experiència, i veient on han acabat els meus companys de carrera (d'història de l'art) puc dir que probablement he fet més d'historiador exercint de periodista que no ells donant classe a instituts de secundària. Per cert ¿quines referències teniu dels estudis de periodisme que es fan a Madre Alberta?
AMIC: Però no és normal que això passi i siguin molts els que se n'han anat perquè a Mallorca no hi ha lloc per fer feina. Crec que si hi ha una llicenciatura de Periodisme els mitjans han d'estar obligats a contractar només a titulats universitaris en aquesta carrera. I això no és ser talibán. No creus que als empresaris els interessa més agafar gent sense titulació perquè és més barat i són més fàcils de manejar. No criticam tots els contractes precaris? No entrarem en el debat de si és millor un periodista titulat o no. Tenim molts d'exemples de tota casta. Però si la facultat no serveix, que la tanquin. Hey, que jo no tenia peles per anar a estudiar a Barna. M'ho vaig haver de currar,amic meu.
Jo no dic que molts no s'ho hagin currat per pagar-se la carrera a la península...però si anar a fora fos a l'abast de tots els que volen, la UIB en comptes de 14.000 estudiants en tendria 14. Però anem al gra, tenir una llicenciatura en periodisme (o en qualsevol altra branca) no és cap obstacle per que et facin un contracte precari i mal pagat.
Estimats tots. Sóc un súperllicneciat en periodisme, per que he hagut d'aprovar 38 asignatures, pla vell. He estat a dos campus, A la UAB, i a la UPV a Bilbao, he conegut molts companys de pupitre, i he vist moltes actituds...i he de dir, amb pena del meu cor, que una enorme part dels subjectes que han escalfat banc d'aula al meu costat tenien menys ànima de periodista i ESPERIT DE SACRIFICI (així en majúscules) que un jugador de la primera plantilla del Mallorca... I no és que em llanci pedres sobre la meva pròpia teulada. Però per a fer feina, és cert que ajuda tenir una educació, diguem-ne que especialitzada, però això no et dóna la inmunitat davant les pressions ni sobretot les ganes d'enfrontar-te cada mati a la pantalla del teu ordinador en blanc, amb el deure d'omplir-la de la millor manera possible, amb els afagits de cobrar poc i treballar moltes hores. Per això s'ha de valer, i tenir vocació. I com saben al bisbat (obispat segons una nimfa que presenta informatius a IB3), de vocacions anem més aviat escassos en aquests temps de la generació de la Play Station...
Jo ara mateix només record el cas de na Conxa Garcia Campoy i d'en Miquel Piris, perquè el cas Janer seria una altra cosa, o no?
Aquí tenim un cas de no llicenciada que pot donar amb cullerata a molts de pseudo periodistes que sí han passat per la facultat. O no, Neus?
Home, amics, jo crec que el fet de no ser llicenciat en periodisme no és impediment per poder fer feina a un mitjà de comunicació. Ara mateix, record bastants de companys, que com jo mateixa, són llicenciats en altres carreres i a la vegada periodistes boníssims. Joan Carles Palos, Jaume Perelló, Pilar Calatayud...Quant al tema de l'intrusisme, pensau que no hi ha professió més intrusa que la de periodista...escriuen sobre tot i de tot i moltes de vegades no saben res o ben poc d'allò que expliquen.
Publicar un comentario