Tots els mitjans són criticables. Tots. Des de la ràdio local més pobre i cutre fins als diaris que es defineixen com a representants de la independència i la llibertat, les ràdios comercials i públiques, passant per TVE o IB3. Clar que ens atrevim a criticar quan s'escau, i aquí hem parlat molt de la utilització barroera dels mitjans públics per part dels poder, aquí es pot llegir Govern, consells o ajuntaments. I parlant d'aquests temes avui ens escriuen per dir el seguent:
"Perquè no criticam IB3? Ni en aquest blog, ni a cap dels diaris de Palma ningú no s'atreveix a dir quatre veritats sobre aquesta merda que vessa cada dia del nou canal autonòmic. Jo mateix, comunicador -com en Beltràn- no vull firmar, per si de cas.Aquí heu escrit que les concessions de llicències són escandaloses i que els polítics (d'Andalusia i Vensuela) s'aprofiten dels mitjans... però ningú no anomena IB3. Els diaris hi passen de puntetes.O ningú no descarta que li ofereixin feina, o tenim respecte pels companys que hi col.laboren... I, sobretot, les empreses periodístiques hi tenen interessos personals o comercials (Telenova hi fa programes; El Mundo té els mateixos patrons; el DM hi té colaboradors...Són les úniques explicacions perquè un programa com el de les "diabètiques", o el del "casta", o el del doctor comunicador no provoquin les crítiques que es farien si els emetés un altre canal... Bé, també hi pot haver una altra raó: ningú no es mira IB3, de tan cutre com és...I anirà a més".
3 comentarios:
Hola a tots, i bon any! En complement, que no resposta, a l'aportació de l'anònim i crític company tercio. Crec que ell mateix ofereix algunes de les raons de la manca d'acritud cap a IB3. És correcte: respecte als companys, expectatives laborals, o simplement connivències empresarials en són motius suficients... i necessaris per a no fer crítica feridora. I dic necessàris per que crec que com a "precariodistes" ja estem prou exposats a l'ensems de la crítica social de la nostra tasca, sovint malentesa, incompresa o desconeguda, com per repetir aquest esquema sobre nosaltres mateixos i en públic. Perdoneu-me però no serè jo qui em clavaré un katana a manera d'harakiri contra la professió. I no és un fals corporativisme, sino una observància laïca del bíblic tal faràs tal trobaràs. Sortadament hi ha altres mecanismes que la crítica gremial per a conéixer la idoneïtat dels productes d'IB3, es diu audiència, i la primera glopada de realitat en forma d'onada de Sofres es preveu per març. Les espategades les deixarem per aleshores. En canvi si que crec que hi ha d'haver dues fites irrenunciables pels professionals, duest fites que estan en perill dins l'actual configuració dels mitjans públics a Balears. L'una és l'estabilitat laboral dels seus treballadors, i la demanda justa d'uns mínims organitzatius per a la redacció, en roman paladino: un conveni col.lectiu. I segon, ja per acabar, que m'allargo massa, l'exigència irrenunciable de pluralitat informativa. Avui per avui, són les dues fites cap a les que hem de caminar. Si el Casta, les Diabètiques i en Bartolo de ses Aspirines hi estan d'acord, doncs molt millor. Millor començar per redreçar l'estructura de l'edifici, demà ja en parlarem del color de la façana.
Qué se pot afegir al que ha dit n'Albert?
Al meu parer, una cosa és IB3 i una altra els periodistes que hi fan feina. De fet, es pot distingir clarament de la graella per una banda els informatius (i aquí s'inclouen gairebé tots els programes on hi fan feina els periodistes) de la resta de la programació. Aquesta darrera és la -com diu l'anònim- "cutre", que fa vergonya només de mirar-la.
Amb els informatius s'han aconseguit , com a mínim, dues fites remarcables:
1- Els acòlits de n'Antonio Alemany s'han quedat sense arguments per anatematitzar el català estàndard. Els periodistes no saben- no poden- escriure amb un mínim de credibilitat sense utilitzar la llengua acadèmica.
2- Els nombrosos periodistes joves tenen futur a les Balears. De moment, en precari i amb una empresa interposada. Però s'haurà d'arribar per força a l'estabilitat dels treballadors amb un conveni col.lectiu, com demana n'Albert encertadament. En aquesta legislatura o en la pròxima, però és indefugible. Es canviaran els directius anomenats pels partits, però la infanteria que fa la feina diària haurà de continuar.
Crec que han de passar un parell d'anys d'iniciació, i de condicions difícils, però hem de confiar que arribaran temps millors.
Mentrestant, el Casta acabarà de descobrir les seves limitacions, que deuen avergonyir els seus avaladors; el metge-comunicador-afalagador-empalagador fartarà a minsa audiència que té; i els polítics aficats a programadors s'adonaran que la televisió no és tan bona de fer com es pensaven.
Seguirem informant.
Publicar un comentario