20.1.06
Trinxeres
Hi ha trinxeres en el periodisme de les Illes? A Madrid els periodistes estan ben situats a una o altra trinxera. N’hi ha que fan feina a la SER, escriuen a El País i tenen una opinió ben definida i concreta, ara de suport i fa uns anys de critica al Govern. Després hi ha els que escriuen a El Mundo i participen a les tertúlies de la COPE. Allà es posen les botes contra tot el que faci olor a esquerres. Aquestes són les dues trinxeres que hi ha a Madrid. A Barcelona tenim també la SER i la COPE, però hem d’afegir emissores com ara Catalunya Ràdio. I qué passa a les Illes. Els periodistas ens hem significat en pro o en contra d’un govern? No n’hi ha moltes de tertúlies a les Balears, tot i que ara IB3 n’ha començades els dematins, tant a la ràdio com a la televisió. També n’hi ha a Ona Mallorca, emissora propietat del Consell de Mallorca, o els enfrontaments dialèctics setmanals entre Antoni Alemany i Matias Vallés a Ràdio Mallorca. Aquí la trinxera es mescla un poc. Podriem situar a l’esquerra el Diario de Mallorca i el Diario de Ibiza, per exemple, amb El Mundo just a l’altra costat. L’Ultima Hora podria colocar-se en el costat que més convengui, segons la notícia o les circumstàncies. El Balears seria l’exponent de diari nacionalista d’esquerres, obligat per la llengua en el qual es publica. Però la pregunta d’avui és: ens hem de definir tant els periodistas, ho feim per pròpia voluntat o obligats pels empresaris als quals servim? No estarem fent una feina bruta que, al cap a la fi, no és la nostra?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
els periodistes tenim tendència a convertir en pròpies les idees de la nostra empresa, sigui pública o privada. El sou estira molt. Quin remei¡ De tota manera, no crec que es pugui comparar la situació de Madrid amb la d'aquí. No tenim cap Federico Jiménez Losantos, que és el periodista que ha revolucionat l'escena ideològica dels mitjans de comunicació. No és que no diferenciï opinió d'informació. És que ha creat un nou gènere, que ho mescla tot sense que es pugui destriar el gra de la palla. No és això el que ens explicaren a la Universitat. Però a l'església catòlica espanyola sembla que no li importa. Per cert, no has de dir Antoni Alemany, sinó Antonio, que és com signa. Finalment, Mateu, no pots estar sense escriure ni un dia de festa?. Bon cap de setmana.
Amic o amiga, crec que tens raó. Alguns periodistes podem tenir la temptació de fer nostres les idees polítiques de l' empresa, però això és el que hem d'evitar. Si és una empresa pública, ara hi ha mecanismes per evitar les pressions i les manipulacions, ja no és com abans. El sou no ha d'esser una excusa, per favor. EL més important per un periodista ha d'esser la seva consciència i la seva ètica. Si amb allò que ens diu l'empresa que hem de fer no hi estam d'acord no ho hem de fer. Sabem que costa, que el sou estira, però tenir la consciència tranquila i neta...això no hi ha nòmina que ho pagui. Així que ànim i a ser valents.
Magnífico, o sea que consentimos que los periodistas nos vendemos por un plato de lentejas, o por un sueldo? Y la dignidad y la moral? Vemos bien, nos resignamos a que los periodistas incumplan la ley, porque mentir o manipular es atentar contra la Constitución y nuestro compromiso ético, pero ya no nos parece tan bien que un juez se venda a un narcotraficante o un contratista se ahorre pasta en las obras y el puente se hunda. Anda vamos, o nos negamos ya de una vez a que nos tomen el pelo, o todo continuará igual.
Publicar un comentario