És la meva voluntat i deure parlar amb franquesa als que integrau aquest sistema de la ràdio i la televisió, i si el que dic té consequències seré jo l'únic responsable d'aquesta opinió; passarem a la història pels nostres actes.Si d'aquí 50 o 100 anys encara queden historiadors - i s'han conservat proves videogràfiques del que han emés en una setmana les televisions- trobaran enregistrades, en blanc i negre o en color, proves de la nostra decadència, la nostra ànsia de fugir i el nostre aïllament de les realitats del món on vivim. Som una societat opulenta, acomodada i autocomplaent. Patim d'una alèrgia innata a la informació que ens pertorba. Els mitjans són un reflex d'aquesta situació.Hem de deixar de considerar-nos un negoci i hem de reconèixer que la televisió està enfocada bàsicament a la distracció, l'engany, l'entreteniment i l'aïllament. La televisió i els que la finançen, els que la veuen i els que la produeixen podrien adonar-se'n massa tard de l'error.
El conflicte de les carreteres d'Eivissa cada dia és fa més gros. Avui horabaixa l'eivissenca i Premi Ramon Llull, Conxa Garcia Campoy, entrevistava en el seu programa de l'emissora peninsular Punto Ràdio una portaveu de la plataforma anti-autopista. Campoy recollirà el premi Ramon Llull en una cerimònia que tendrà lloc a Eivissa dia 1 de març. Segons diverses fonts, no es descarta que hi hagi manifestacions de les plataformes coincidint amb la presència a Vila dels principals dirigents polítics de la Comunitat.
3 comentarios:
Si ens posam trascendents, ens sentirem més aliviats. Venga, idò: “d’aquí a 50 anys trobaran enregistrades proves de la nostra decadència, ànsia de fugir i aïllament de les realitats del món on vivim... la televisió està enfocada a l’engany, la distracció...” Mateu, i el sistema polític? Que no hi viuen, els polítics, dedicats a l’engany i la distracció? Pensa amb n’Orta, na Dolça Mulet o en Diéguez, per dir-ne tres de segona fila. I de la premsa, que m’en dius? Pensa amb n’Inda o en Serra, que no pitgen una tecla que no sigui per afavorir els seus interessos. I així podriem seguir amb els professionals de la religió (capellans o ayatollahs) i els missers, i els docents... Tothom viu dient mentides o -pitjor encara- mitges veritats.
La societat opulenta genera autocomplaença. I la societat pobre només té un objectiu: arribar a ser opulenta.
No tenim remei? El tenim en el nostre redol personal, però difícilment en societat.
Dit això, convençuda que no arreglaré la societat des de la meva aportació periodística, seguiré fent la meva feina amb honestedat. No diré tota la veritat, però intentaré contribuïr a que els receptors la trobin per ells mateixos, perquè no són beneïts.
Vaja, tots aquests arguments me sonen molt.
Sempre és tranquil·litzador saber que els altres deim mentides o pitjor encara, mitges veritats, i en canvi algú continuarà fent feina amb honestedat...La resta dels mortals ja tenim un exemple a seguir...Sort, estimada.
Publicar un comentario