8.2.06

El Consell Audiovisual de les Illes, com serà?

Els mitjans de comunicació de les Illes no tenen cap ens extern que reguli el seu funcionament. De controls interns n’hi ha molts. Des de l’editor-propietari del mitjà, al director, arribant al redactor en cap, passant pel cap de secció…fins que aterram a la consciència del periodista. Aquest és la darrera baula de la cadena, el darrer que té la responsabilitat d’escriure el que dicta la seva consciència, la seva necessitat o el que li dicten al seu clatell. Ara però sembla que aviat tendrem qualcú més en aquesta cadena llarga i llarga, per cert. La reforma de l’Estatut d’Autonomia preveu la creació d’un Consell Audiovisual que serà el que regularà el funcionament de les ràdios i televisions que depenguin de la concessió administrativa del Govern balear. Per exemple, IB3 ràdio i televisió. Segons el projecte d’Estatut es configura com una entitat pública independent. Els membres seran nomenats pel Parlament i la composició i les funcions concretes han de ser desenvolupades per una llei del Parlament. Qué vos sembla aquest Consell Audiovisual? Es necessari perquè vetli per la independència dels mitjans públics? Evitarà la interferència del poder polític, la intromissió del govern de torn, en les ràdios i televisions públiques? No passarà el que ja ha succeit amb altres òrgans parlamentaris que per manca d’acord i de consens encara no s’han pogut posar en marxa? El Consell no serà una simple representació de les majories parlamentàries i per tant inútil per controlar l’executiu? O estarà integrat per vertaders professionals independents?

4 comentarios:

Anónimo dijo...

"El Consell Audiovisual serà una entitat pública independent". ¿Què en coneixes cap, Mateu, d'entitat amb membres anomenats pels polítics que sigui independent? No ho és ni el Tribunal Constitucional! Ara no veus que cada partit anomenarà els seus "vertaders professionals independents".
Saps què, ara que ho dius, podria ser que aquí es fes una tria assenyada i donàssin un exemple de professionalitat i independència i que, a la fi, una televisió pública es convertís en un mitjà al servei dels ciutadans. Tens raó, val més ser optimista i tenir il·lusió. Em desdic del que he dit al principi.

Anónimo dijo...

Malgrat de tenir membres anomenats com a representants de Partits Polítics, i en proporció al pes polític del Parlament, a Catalunya al CAC hi ha algun ex professional respectable. FIns i tot hi ha alguna de les seves decisions que sembles assenyades, i en aquelles qüestions on no hi ha unanimnitat, també es publiquen les deliberacions i les discussions, que almenys sereveixen per oferir punts de vista diferents. el real problema del CAC i del que es crei aqui és que només té jurisdicció sobre els mitjans radicats dins del territori de l'autonomia. Res no poder dir de les programacions nacionals, internacionals, o interplanetàries. Així les coses, encara que demanin firmes, contra la COPE no li poden fer ni pessigolles, i en tot cas, el criteri polític alhora de donar i treure concessions seguirá predominant vulgui el CAC o no. Però la Qüestió és que com una TV autonòmica, posem per cas IB3, es pot sotmetre a unes normes de funcionament ètic suggerides pel CA de Balears, quan la resta de programacions nacionals se les poden passar per l'engonal....

Anónimo dijo...

Estam farts de controls, de controladors, de censors, de gent que censura essent més censurador que el censurador en cap. Gent que per més fer deixar d'explicar el que passa, se mossega la llengua i deixa còrrer la veritat com si es tractas d'aquella aiagua del riu del filòsof. Estam farts de tantes coses...

Anónimo dijo...

Hola amigos, la verdad es que la verdad no necesita controles. La verdad surge por ella misma sin que nadie te vigile tu espalda mientras escribes o montas la noticia. La verdad es que la verdad es difícil de descubrir, hay tanta verdades en cada verdad. No es lo mismo una noticia en IB3 que en el Informatiu de TVE. No se explica lo mismo de las manifestaciones de los antiautopista o de las polemicas políticas de turno. Hay dos verdades?¿ No, seguro que la verdad es una, pero se interpreta de la manera que más nos interesa. Vaya con la verdad¡