IB3 va emetre ahir vespre un reportatge sobre el primer any de vida de la cadena. La primera veu que es va sentir en el documental va ser la d'Araceli Bosch, que dia 1 de març de 2005 treballava a la ràdio autonòmica i va ser l'encarregada de donar la notícia del neixement del nou mitjà de comunicació. Mesos després Araceli va ser acomiadada. La versió oficial era que Araceli Bosch no complia el perfil de periodista radiofònica que necessitava IB3. La versió oficiosa era que la periodista no agradava al poder perquè formava part d'una productora que organitzà un concert reivindicatiu contra el projecte de l'hospital de Son Espases.
Tot i la crisi que viu el Centre Territorial de TVE, s'hi continua fent feina. Dimecres s'estrenà un nou programa sobre curtmetratges que dirigeix la periodista Conxa Rosillo. La borrasca que s'endevina en el futur de TVE a les Illes encara no ha desanimat del tot als treballadors.
3 comentarios:
És vergonyòs que mentre la ministra de vivenda es gasta 140.00 euros regalant espardenyes, mentre els pisos pugen sense fre, es tenguin que tancar mitjans audiovisuals que són els de més qualitat. Ja li vàrem dir a Zapatero que esperaven d'ell. I no és això germans, no és això.
Mateu,
Som en Pere Bueno. No sé si te'n recordes de mi. Si pots, escriu-me un mail a correu_arrova_perebueno_punt_net i esborra aquest comentari.
Gràcies.
Un parell de reflexions sobre aquesta borrasca que plana sobre TVE-Balears. Els darrers dies li he donat moltes voltes. La meva situació contractual em col.loca a la Pole Position per anar-me al carrer el primer de tots...però no estic preocupat. Els que em coneixeu sabeu que no va amb el meu caràcter. El meu sentiment és d'una profunda tristesa. Mirau, tenc 30 anys i es pot dir que jo vaig néixer amb l'informatiu balear. L'IB em va permetre veure que indrets com Mallorca eren prou importants com per sortir per la tele, que podia sentir la meva llengua per la mateixa caixa on vivia La Bruja Averia. L'informatiu Balear va ser per a mi, i crec que per a molta gent, la llavor d'una tímida consciència de país. Un dia en tornar d'escola, devia fer primer de BUP, vaig veure les imatges de les inundacions de Manacor. Era el novembre del '89. Em podeu creure si us dic que encara avui tenc a la retina aquelles avingudes negades que arrosegaven els cotxes i tot el que trobaven per davant. Encara me'n record d'aquella Venècia manacorina i tèrbola. La pintaria ara mateix. Molts d'anys després he acabat a tve, fent notícies per a l'Informatiu Balear. Des de dins, és clar no és veu igual...podríem contar milers d'històries de burocràcia, funcionaris, rutina, avorriment i clima de queixa constant(tant recurrent i cansada com necessària). En podríem contar moltes però, per damunt de tot, per a mi és un orgull formar-ne part, ho dic sincerament.
Publicar un comentario