Un dia i mig de viatge

Un viatge, encara que només sigui d'unes poques hores, serveix per reflexionar i per allunyar-se una mica de la rutina quotidiana. Hem estat, poc més d'un dia, a Móstar formant part d'una expedició de periodistes que ha acompanyat al president Matas en una visita als soldats de l'Agrupació Balears. Així hem pogut veure amb els nostres ulls les consequències de la guerra civil de Bòsnia. Molts d'edificis incendiats, restes de metralla i de bombes a les façanes de les cases i una desconfiança latent entre serbis, mulsulmans i croates. Els tres nacionalismes s'enfrontaren durant tres anys en una guerra plena de sang i d'odi. Cementeris enmig de la ciutat, plens de creus datades el 1993, l'any més dur del conflicte. Els que conéixen el que passa a Bòsnia parlen de corrupció, màfies i una infinita burocràcia multiplicada per tres, per cadascuna de les ètnies que hi viuen. A les cares dels habitants de Mostar s'endevina un cansament infinit, se senten poques rialles i la gent camina depressa. Però també hi ha indicis d'optimisme, tot i la pluja que ens acompanyà sense aturar. Són sensacions d'unes poques hores a una terra que només està a dues hores d'avió, a dos mil quilòmetres.
Més reflexions. Un polític actua de forma diferent, diu coses sinceres, si parla a ca seva o si ho fa lluny del centre de poder. Les dificultats de comunicació telefònica podrien haver provocat una reacció sentida i objectiva d'un polític quan va saber que ETA anunciava un alto al foc. A Palma no hagués dit el mateix.
També un viatge serveix per confirmar que el periodisme és cosa de joves i de dones. La majoria dels periodistes que anaven amb l'expedició no tenien 30 anys i eren del sexe femení. Una de les periodistes no es va poder embarcar en l'avió que feia la ruta Palma-Dubrovnic perquè feia 4 anys que tenia el passaport caducat.
Sempre n'hi ha que arriben tard i tots els han d'esperar. Quan acabà l'ofrena de flors a la plaça d'Espanya de Mostar un periodista va haver de còrrer perquè l'autobús ja se n'anava.
Dos redactors de l'Ultima Hora feia una setmana que eren a Mostar quan arribà l'expedició balear. Ara n'han quedat dos més, un de l'UH i l'altre del Balears.
Un periodista no va poder fer servir el seu ordinador i n'hi deixaren un a l'hotel, però el teclat estava en alfabet cirílic.
No hi volia anar, però gràcies.
Per acabar. Suport a tots els companys, excel·lents professionals, que pateixen unes males condicions de feina i que, a més, són maltractats d'obra i de contracte pels seus caps. És certa aquella dita que afirma que el temps posa a tothom al seu lloc? Estic fart d'esperar.