Censures i informàtica

Avui me contaven un parell de coses interessants sobre la professió. Me deien que hi va haver una televisió que va voler comprar el mateix sistema d'edició de notícies que té la BBC. Mentre els tècnics anglesos instal·laven els ordinadors, els cables i les terminals, explicaven les meravelles del nou sistema:
AIxò és fantàstic, explicaven, perquè quan el periodista acaba la notícia no hi ha cap filtre i el peça pot arribar a l'emissió en directe sense que ningú hagi d'intervenir. És lo millor que mai hem conegut, deia l'informàtic anglés.
En aquell moment, el responsable de la TV que havia comprat el software va posar-se blanc i els llavis se li varen posar morats. Què vol dir vostè? Això no és possible, jo he de controlar tot el que s'escriu i cap notícia pot sortir en antena sense que l'hagi supervisada abans.
Els britànics no ho entenien. Allà, passat el Canal de la Mànega, a la BBC pública, no n'hi ha de filtres ni de controls. Davant la nova perspectiva hagueren de modificar el sistema i afegir aquells controls que el comprador reclamava. M'han contat també que la televisió xinesa també volia aquest nou sistema d'edició però que allà n'hi havia tants de comissaris que no va ser possible modificar-lo al seu gust.
Avui també me parlaven de l'autocensura que han d'exercir els periodistes que es dediquen a la crítica de TV a les Illes. Resulta que tots els mitjans tenen interessos en els productes que s'emeten a IB3 i que no és possible fer una crítica lliure sense molestar algú. Me deien que és molt habitual que quan la crítica de TV ja està llesta, s'ha de refer completament per alleugerar els comentaris i fer-los més benèvols.