En defensa de la RTV pública

En defensa de la televisió pública
SEBASTIÀ VERDLa vicepresidenta del Govern, Maria Teresa Fernández de la Vega, ha sentenciat que la reforma de RTVE és "urgent, imparable i inevitable". També ha afirmat que els treballadors no tenen cap culpa de la situació que travessa l´empresa. Faltaria més. Tothom hauria de saber que el responsable de la situació és una mala gestió combinada amb la indefinició del model de radio i televisió pública, que cal.atribuir a tots i cadascun dels successius governs. De fet, Televisió Espanyola no és més cara que altres televisions públiques europees ni té més treballadors, ens tot el contrari: proporcionalment és de les més barates i amb manco personal. Però tot i això, es pot estar d´acord amb la vicepresidenta, de la mateixa manera que hom estava d´acord amb la declaració de principis feta per Zapatero quan encomanà a una comissió de savis un informe sobre el futur de la radio i televisió pública. En realitat, tothom ha d´estar d´acord en que -en democràcia- els mitjans púbics de comunicació s´han de regir pels principis de pluralitat, independència i, en el cas espanyol, de màxim respecte a la diversitat cultural de l´Estat. Així ho ratificaren els savis, que feren una proposta ben assenyada i que, dissortadament, la SEPI, l´organisme públic que gestiona RTVE, no ha tengut en compte. La prova és un pla de sanejament que preveu suprimir.el 40 per cent de la plantilla i reduir els centres territorials. En aquest sentit, la vaga de l´altra dia anava en una doble direcció: per defensar un model de televisió pública semblant al que havia promès el president Zapatero i, lògicament, per mostrar la força sindical davant la negociació. Aquesta, la negociació, no deixa de ser un assumpte intern en les relacions entre l´empresa i treballadors. És important, però cara a l´opinió pública, preocupa més el model que s´endevina rere les propostes de la SEPI. A diferència dels "savis", la SEPI no creu que els centres territorials de TVE siguin imprescindibles, atès que ja hi ha una xarxa superposada de televisions autonòmiques. Però s´equivoca. Els centres territorials són fruit d´una evolució històrica i constitueixen una de les senyes d´identitat de TVE.que no es poden fer desaparèixer de la nit al dia. Una prova n´és.l´Informatiu Balear, que ha tengut, té i hauria de seguir tenint un paper important a la societat illenca. Un paper que ningú no discuteix. El fet que s´hagin creat, amb posterioritat, televisions autonòmiques no desvirtua aquest punt de vista. Altra cosa és que dins l´embullat model de televisió pública hom hi vulgui introduir una major racionalitat. Els principis de pluralitat i independència han de ser aplicats a tots els mitjans públics, a totes les televisions públiques, incloses les autonòmiques o les municipals (o les dels consells insulars) i no només a Televisió Espanyola. Una coordinació i cooperació entre totes elles és convenient i, fins i tot, imprescindible per assolir una major eficàcia, però això no impedeix que totes elles, cadascuna en el seu graó, tenguin un paper a jugar. El desenvolupament de la televisió a Espanya ha anat en paral·lel al desenvolupament de l´Estat de les Autonomies, la qual cosa n´ha condicionat el.model. La qüestió del finançament és un tema polític, que els polítics han de solucionar, com s´ha fet a altres països, com també ho és -en relació a aquesta qüestió- evitar que els mitjans públics hagin de competir per la audiència a costa de la qualitat o dels serveis que la societat espera. Aquesta és la qüestió de fons. Creure que els problemes de la televisió pública comencen i acaben a TVE o que se solucionen retallant els centres territorials és una fal·làcia. Els centres territorials lliguen perfectament amb el model d´Estat -a una Espanya plural- que consagra la constitució i sense que això signifiqui cap entrebanc sinó tot el contrari al desenvolupament autonòmic. La Vicepresidenta té raó. La reforma de la radio i televisió pública no té volta de fulla. Ha començat per RTVE i, en aquest sentit, la negociació és imprescindible. Amb els sindicats de l´empresa per resoldre les qüestions internes. Però sobretot amb els agents socials i partits polític per fer efectiva la llei que sorgeixi del Parlament. Cal un autèntic pacte d´Estat que afecti a la totalitat de les televisions públiques i no començar per esbucar un edifici -que és el que es pretén des de la SEPI- sense saber que s´ha de construir en el seu lloc.