Estiu de pràctiques

L'estiu és l'època dels becaris, dels joves periodistes que arriben a les redaccions amb la por a la cara. De becaris n'hi ha diferents castes: els que triaren la carrera de Periodisme perquè la nota de tall era més baixa i no hi havia problema per aconseguir plaça, els que es criaren amb la sèrie Periodistas i volien tenir Jose Coronado com a cap de redacció, i els que duen la professió a la sang.
Els que elegiren Periodisme com podrien haver fet de manescals el primer que demanen quan arriben a la redacció per fer les pràctiques és quina és l'hora de sortida. Això, com podem imaginar, no acaba d'agradar massa als Caps de Redacció que tot d'una pensen: Aquests joves són uns entabanats, jo mai ho faria ( com aquell anunci del ca abandonat enmig de la carretera).
Els que estudien la carrera de Periodisme perquè cerquen Jose Coronado, se'n duen la primera gran decepció de la seva vida quan veuen que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Tot i això no descarten embolicar-se amb el seu Cap, cosa que pot arribar a passar i a mi m'han explicat que passa de veres.
Els que duen la professió dins la sang són els que no tenen horari, que s'ofereixen a anar a l'aeroport a fer guàrdia tot l'estiu amb la càmera de fotos que els regalaran per la Primera Comunió, els que duen el cafè al seu Cap o deixen 10 euros als veterans de la Redacció per fer una copa.
El resultat de les pràctiques no acaba d'esser massa consequent amb els plantejaments inicials. A vegades el que va fer Periodisme com podria haver fet Arquitectura Tècnica esdevé un gran escriptor i aconsegueix enlluernar al diari i tot d'una l'apunten per l'estiu que ve. El que cercava en Coronado ( els més vells cercàvem en Lou Grant) deixen un bon record al seu Cap, però per altres motius que aquí no podem comentar i també tornarà l'estiu que ve. I el que ho du a la sang, aquest és molt difícil de vèncer i quan acaba les pràctiques, encara que no li hagin pagat ni un duro, ja somia en el pròxim estiu per començar de bell nou a cercar famosos per les platges a 40 graus a l'ombra, amb un fotògraf veterà a l'esquena que només remuga.