24.8.06

Llibertat pels periodistes

Dos periodistes de la cadena nordamericana Fox han estat segrestats a Gaza per un grup desconegut que s'autodenomina Brigades de la Guerra Santa. Els periodistes són Steve Centanni (d'EEUU) i el càmera Olaf Wiig (d'origen neozelandés). Els segrestadors han donat un termini de 72 hores perquè els Estats Units posin en llibertat els presos musulmans que tengui en el seu poder. La vida dels professionals és en perill.
L'enquesta que aquesta setmana vos ofereix el nostre blog va de prohibir l'entrada als periodistes a un recinte esportiu públic (joder mem si votau) Ja sabeu que el president del Mallorca, Vicens Grande, va impedir que el periodista Tomeu Terrassa entràs a veure el partit entre el Mallorca i l'Inter de dissabte passat. Mentrestant, el Sindicat de Periodistes ja s'ha posat de part del periodista d'Ultima Hora Ràdio i ha criticat la decisió de Grande. El SPIB afirma que Son Moix (mai direm aquest bodrio d'Ono Estadi) ha d'estar obert a tots els professionals dels mitjans amb independència de la seva opinió. La llibertat d'expressió, i això ho dic jo, està per damunt de les enemistats personals entre el president-constructor i el periodista. És legal l'actitut de Grande? Què dirà d'això l'ajuntament, propietari de l'estadi?

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Buf! fa mal de pronunciar-se sobre aquest tema...Si parlàssim d'un periodista i punt supòs que la resposta seria majoritàriament contrària a la decisió de Grande però es tracta de Tomeu Terrassa...

Anónimo dijo...

No hi ha color. La llibertat d'informació està molt per damunt del ridícul dret d'admissió d'una societat anònima que esgrimeix Grande per barrar el pas a Terrassa. L'SPIB ha estat en el seu lloc, malgrat que personatges com en Terrassa mai el defensaran. en el meu particular parer, l'SPIB també hagués hagut de dir cosa en els libels anònims tramesos a totes les redaccions, homòfobs i intolerables, contra Esteban Urreiztieta i Eduardo Inda. Com diria Churchill, no estic en absolut d'acord en res del què diu, però moriria per que ho pogués dir!

Anónimo dijo...

Dues puntualitzacions: 1 Albert, pot ser la va dir Churchill però el copiraught de la frase el té Voltaire i 2 (Mateu) Son Moix no és propietat de l'Ajuntament sinó dels palmesans. De vegades és bo recordar que no és el mateix. Al marge de tot, si l'única arma de Vincenç Grande contra Tomeu Terrassa és impedir-li l'entrada a Son Moix, em sembla que ho té clar. Sempre he pensat que el món de l'esport professional (amb esportistes d'el.lit, directius, oportunistes i periodistes) viu en un món paral.lel al marge de les normes, les lleis i, si m'apurau, de la Declaració de Ginebra (era la dels Drets Humans, no?). En qualsevol cas, si vius a Sicília (o a Santa Margalida) i comets un acte de traició al Padrino de torn, no és lícit que et rompin les cames? La questió no és l'anècdota de si deixen entrar o no Tomeu Terrassa a Son Moix...la qüestió és si estam o no disposats a acceptar aquestes regles del joc. La putada (puc dir putada en el blog mateu?) és que em hi haurà segurament algún professional al món de l'esport (i de la comunicació esportiva) que aplaudirà la decisió de Grandes, esperant que el favor li sigui retornat algún dia...Per tot plegat, suport total al pronunciament de l'SPIB. Esper que tot plegat no quedi com una anècdota.

Anónimo dijo...

Bé idò, així ha estat. Tot ha quedat com una anècdota entre aquests dos personatges.
Jo no malbarataré més lletres per definir aquest fet, però el que si vull dir es que el Senyor Terrassa és tot un decàleg vivent del mal gust, grollerisme i total incultura tant esportiva com bàsica. Les seves agressions a les llengües que parla ( Català i Castellà)i el més increïble, l'impunitat amb la que es mou per diferents mitjans de comunicació (IB 3 inclós, no ho oblidem) com si es tractàs d'una estrella mediàtica.
Tot plegat lamentable aquest Tomeu,¿periodista? Tot un intrus que gosa donar lliçons a gent més culta que ell i que al manco tenen el títol que a ell li manca ( amés a més de un mínim de educació), encara que no hagi necessitat ni una cosa ni l'altre per trepar allà on es ara.