Diu Reyes Ramos, periodista de TVE i directora del programa Crónicas de La 2: "El expediente de regulación de empleo (ERE) es como una colonia de termitas en la línea de flotación del programa, no va a hundir el barco en un minuto, pero hace daño". Això ho dic jo: L'ERE és com si una fàbrica de cotxes deixa de comprar ferro i acomiadar la meita de la plantilla però diu als treballadors que queden que continuaran fent automòbils. És incompatible. O compres material i tens mà d'obra o els cotxes no es poden fer.
Volem que en Bartomeu Amengual, fotògraf i periodista que viu a Nova York, ens faci de cronista de les eleccions legislatives nordamericanes de la setmana que ve. És una de les nostres demandes de la setmana.
Escarrufa pensar fins on s'ha arribat amb la utilització perversa dels telèfons mòbils. El darrer que ha passat ha estat quan una alumna ha enregistrat mentre un company seu pegava una pallissa al professor. Aquest no és un fet aïllat. Passa sovint que a les escoles els infants provoquin al professor per després fer-li una foto o enregistrar l'escena en el mòbil. Després ve el xantatge. Ningú podia imaginar el que arribaria a passar amb els mòbils a les escoles.
Els periodistes de Catalunya han demanat als partits que el canvis de govern no afectin als periodistes dels mitjans de comunicació públics.
Per què tots els periodistes no saben escriure a màquina amb tots els dits i ho fan només amb un dit de cada mà?
3 comentarios:
Jo escric amb tres dits de cada mà. I quan faig informatius només faig servir tres cordes vocals. Les tinc comptades, per que m'agraden les menudències de la professió. Sóc un enamorat de l'economia al servei de la feina. Per això estic totalment a favor de les mesades que de mitjana guanyem...!!!
He estat un parell de dies fora de joc, i he vist amb esglai una nova revifalla de l'eterna discussió entre intrussisme i periodisme al blog. Sense ànim de fer llenya. En Pere Muñoz ha de triar si vol fer informació o opinió. Els diaris tenen espais separats per cada cosa. Però fer cròniques "d'autor" signant com a enviat especial del Balears grinyola i molt. Per que un enviat especial és un periodista que el mitjà factura a ultramar per explicar una realitat llunyana al lloc d'edició del mitjà. Per fer altres herbes existeix un gènere literari excel.lent i poc conreat com és el de les memòries. I l'amic Pere segur que en podria fer un primer volum ben interessant... Com també m'han grinyolat les entrevistes electorals de l'economista Sala i Marín, el de les jaquetes pistatxo que ha presidit el Barça durant un parell de setmanes. Entrevistes com la perpetrada al Montilla a La Vanguardia no tenen cabuda en un mitjà seriós, bàsicament per que un periodista no l'hagués feta mai amb la prepotència i el despreci amb els que estava plantejada. Una altra cosa és que reflecteixi una realitat com una casa de pagès. La incapacitat humana i l'estranya paradoxa dels partits polítics que contrueixen tòtems socials (candidats a cosa) a partir d'una fusta d'on no es pot treure ni una capsa d'escuradents...
PS: I que quedi clar que tot això que expresso és la MEVA opinió. No se'm passarà per la barretina de camuflar-ho com a una informació del meu mitjà.
mateu, parla per tu. Jo escric amb els 10 dits de la ma.
Albert, estàs segur que tens 3 cordes vocals?
salut, companys
En tinc més però no les vull gastar...el meu origen català em delata...
Ànims!
Publicar un comentario