Aquest blog el dedicarem a parlar de periodisme, de mitjans de comunicació, del que es viu dins un diari, una ràdio o dins una televisió, dels treballadors, del que pensen i somien, és a dir, de tot i molt. És també un fòrum de debat sobre periodisme, en el qual hi poden participar tots els professionals de les Illes.
22.11.06
El fax va matar el periodisme
M'explicava anit un company fotògraf com ha canviat la professió en els darrers anys. Recordava que fa només sis anys va aparèixer la fotografia digital i això va canviar totalment el seu sistema de treball. Per exemple, quan anava a un partit del Mallorca, feia entre 5 i 6 rodets, devers 300 fotografies. Ara amb les càmeres digitals en fa moltes més i ha perdut el compte de totes les imatges que captura en un partit. També ha canviat el sistema de revelat i per això totes els laboratoris dels diaris han desaparegut. Però també ha canviat la concepció de la feina del fotògraf. M'explicava que abans ell feia de periodista, que cada dia havia d'il·lustrar les pàgines centrals del diari (recordau que les centrals eren lo més?) amb les imatges del reportatge més important del dia. Ara el que fa són fotos de rodes de premsa i de conferències, i tota la feina està programada al ritme que marquen les institucions, no al que marca l'actualitat.
El periodisme de carrer va morir el dia que s'inventà el fax.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Pens que tens molta raó quan dius que avui dia bona part del treball d'un periodista són rodes de premsa, conferències i altres actes similars. Malgrat això, crec que el periodisme de carrer mai morirà (o no hauria de morir), perquè aquest és el tipus de periodisme que fa gran a un diari. Segur que el cas de la CIA, Mapau, Bitel, Cavallistes... no arribaren per fax.
Això si, és necessari que els periodistes puguin tenir el temps, i sobretot el recolzament dels seus caps, per tal de cercar-se la vida pel carrer.
Si un diari només es dedica a anar els actes oficials i poc més, és un diari sense ambició periodística. En definitiva, un diari de segona.
Després hi ha el de sempre, per desgràcia, les ventes i si això és o no rentable.
Serà que ens hem acomodat i ja ens va bé que les "notícies" ens arribin per fax? Ara parlava que abans els successos es treballaven al carrer, però ara ens arriben a través de missatges als mòbils. Naturalment la detenció de l'inspector Gómez no va arribar per fax.
Publicar un comentario