Mantenir les distàncies

Explicava avui dematí Albert Montagut, periodista català de llarga trajectòria i ara director del gratuït ADN, que els anys de la transició els polítics i els periodistes es varen mesclar massa perquè tenien el mateix desig, la consolidació de la democràcia. Amb l'arribada dels socialistes al poder, la majoria dels periodistes, tots massa joves, s'identificaren amb aquelles sigles i a l'hora de criticar al poder ja no foren capaços. L'esperit crític havia desaparegut. No va ser fins l'arribada de El Mundo quan es feren les barricades periodístiques a Madrid, de les quals ja n'hem parlat. A un costat els incondicionals del felipisme, i a l'altra els que tenien fòbia a tot allò que oloràs a socialista. Segons Montagut, d'aquella situació encara en patim les consequències i els mitjans estatals són sectaris i poc objectius, massa polititzats. Una de les coses que vaig aprendre d'un amic, gairebé germà, és a mantenir les distàncies amb els polítics. Ell el que feia, i jo sempre ho he fet també i ho he recomanat, és tractar de vosté sempre als polítics en públic perquè no es confonguessin les coses. Me repugna sentir un periodista que al president del govern, sigui del color que sigui, li diu pel nom propi i me repugna sentir un periodista que quan parla d'un polític li diu pel nom de pila, sigui el que sigui, Xisco o Jaume.