Regust amarg

L'any 1984 vaig conéixer Guillermo Candia, un periodista xilè que feia poc havia arribat a Espanya. Llavors encara estudiava la carrera i feia les meves primeres pràctiques al Diario Baleares, el que havia estat el "de más circulación del archipiélago" i que en aquells moments vivia anys de crisi i de privatització. Un dia arribà de Barcelona, Guillermo Candia un home callat i modest amb una enorme experiència periodística, de verb cultivat i amic i col·laborador de Salvador Allende. Durant uns mesos d'estiu varem seure junts i d'ell hauria d'haver aprés moltes més coses. Ben segur que no ho vaig fer, perquè quan ets jove creus que ho saps tot; gran equivocació. Però me vaig quedar amb el seu semblant seriós i humil, gran treballador que, ja major, encara escriu a l'Ultima Hora. Ara don Guillermo ha tengut, possiblement, una de les darreres alegries de la vida, però amb regust amarg: la mort del dictador Augusto Pinochet.
I avui la professió s'ha vist sacsejada per la dimissió d'Antoni Alemany de la seva vinculació amb El Mundo. La brega s'emmarca en el conflicte de son Espases, que fa temps vaig deixar d'entendre.