D'escàndols i campanyes

La campanya electoral d'Eivissa gira entorn del cas Eivissa Centre. El diari El Mundo publica des de fa dues setmanes fragments de les cintes que revelen presumptes casos de corrupció. Després de El Mundo, la COPE i IB3, ràdio i televisió, es fan ressó puntual de les converses que protagonitzen Sandra Mayans i Roque López. La presumpta il·legalitat de les actuacions de polítics socialistes s'haurà de veure als jutjats, però passades les eleccions, és clar, quan ja serà massa tard pels que són innocents i també pels culpables. Casos com aquest s'han succeit durant les campanyes electorals. El cas Formentera, o Operació Mapau, va esclatar durant la campanya de 1999, i va ser decisiu perquè el diputat formenterer fos pels progressistes. El cas encara redola pels tribunals. El cas Túnel de Sóller va esclatar també durant una campanya. Les consequències foren contundents. Poc després els comicis autonòmics Gabriel Cañellas, que havia guanyat per majoria abosluta, va haver de dimitir, obligat per Aznar que volia donar la imatge d'honradesa davant el PSOE. De tot això ens vé una reflexió al cap: és lícit utilitzar els mitjans privats o públics en benefici d'una opció política tot i saber que el que es publica no és tota la veritat? Recordem les informacions que El Mundo va publicar contra Pilar Costa, presidenta llavors del Consell pitiús, i que va provocar la condemna dels periodistes que la firmaren.