Aquest blog el dedicarem a parlar de periodisme, de mitjans de comunicació, del que es viu dins un diari, una ràdio o dins una televisió, dels treballadors, del que pensen i somien, és a dir, de tot i molt. És també un fòrum de debat sobre periodisme, en el qual hi poden participar tots els professionals de les Illes.
29.12.05
Malnoms
La premsa balear està immersa en una guerra soterrada. El DM no pot veure ni en pintura a l'UH. El Mundo no suporta a UH. El Diari de Balears té bregues sovint amb El Mundo. No és d'ara aquest enfrontament dialèctic que, fins i tot, ara ha arribat als tribunals. Aquesta guerra ha fet que els periodistes utilitzin malnoms per no haver de dir la verdera identitat del criticat. Aquí teniu alguns exemples: enlloc de museu del Baluard s'escriu "museu del Basural" i un editor de premsa és anomenat "El Egipcio". En sabeu més?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Pot ser no tots coneixeu com va néixer la "guerra" que durant molts d'anys han mantingut (ara es troben en situació d'alot-el-foc) el grup Serra i la Cadena Ser. Devia ser l'any '99 quan a l'UH va publicar aquest titular a la secció de succeïts:"USTED NO SABE CON QUIEN ESTÁ HABLANDO". L'article explicava que qui, aleshores, era director de Radio Mallorca (cadena Ser) es trobava en un embús a l'autopista. En veure passar la policia, el director els va fer senyals per a que el traguessin del embús. Els agents que pensaren que es tractava d'una emergència, van encendre les sirenes i l'escortaren. Es dirigien (pensaven els policies) per la via de cintura de Palma cap a Son Dureta. Deia la crònica que el directo agitava un mocador blanc per la finestra del cotxe...Però en arribar a la sortida de la Vileta, el director posà l'intermitent...anava a l'emissora. Els agents intrigats el seguiren i, en arribar, li demanaren el motiu de l'emergència. -És que arribava tard a una entrevista...-Digué el director de la radio. Els agents li digueren que, possiblement, el 99 per cent de la gent que es trobava a l'embús arribava tard a alguna banda i que allò, en poques paraules, no es podia fer. Aleshores el director pronuncià (o això és el que va dir l'article) la mítica sentècia : "USTED NO SABE CON QUIEN ESTÁ HABLANDO".
Per sort o per desgràcia he fet feina a les dues empreses i he viscut, des de dins, aquesta guerra. He viscut situacions absurdes, ridícules, kafkianes que jo mateix, i sé ben cert, la resta de companys d'una i altra banda hem mirat d'evitar, suavitzar o esquivar. Però és ben trist veure com neixen aquestes guerres. Moltes ni tan sols responen a interessos econòmics sinó a la vanitat dels que manen.
Gràcies per llegir el blog, perquè no ho comentes amb els teus companys, de manera que arribi a ser un vertader mur de les lamentacions?
Publicar un comentario