Avui dematí navegava per l'actualitat i he trobat un blog amb opinions diverses sobre la nostra professió. Entre el diferents comentaris que s'havien publicat he trobat aquest. Mem qui sap qui l'escriu?
"Hola:Yo también soy periodista. Llevo unos cuantos años en esto. Desde que acabé la carrera no me ha faltado curro. Pasé seis meses de becario y luego trabajé en la Cope (sin contrato, claro, como casi todos los que curran allí). He sido jefe de informativos en Onda Cero Baleares e IB3 radio (la radio autonómica de las islas). Después de dejarme literalmente "la salud" durante un lustro de radio, llegué al gabinete de comunicación en el que ahora trabajo. Actualmente, mis condiciones laborales son muy buenas. Hace unas semanas, decidí que cuando acabe mi actual compromiso laboral, voy a dejar la profesión. Estoy cansado de las interminables horas de trabajo, de políticos mediocres y corruptos, de empresarios sin escrúpulos, de compañeros "estrellitas", de manipulación informativa, de ver pasar por delante de mí intereses de todo tipo, de que nadie reconozca mis derechos como trabajador... Supongo que he dejado atrás esa "vanidad" típica de los jóvenes que empiezan, y que piensan que algún día les llegará el reconocimiento (ese micrófono de oro al que antes hacíais referencia). No merece la pena, chicos. Lo peor es que vivir del periodismo te puede transformar en un ser agrio y sin escrúpulos, moverte en la endogamia...Bien es cierto, que tendríamos una sociedad mejor si hubiera medios realmente comprometidos. Pero sólo lo están con el dinero (con el que pueden ganar ellos y sus amigos los políticos). Yo, por mi parte, me comprometo a seguir ejerciendo una labor periodística independiente (ya me buscaré la vida). Aunque lo que realmente haré en un futuro no muy lejano es dedicarme a la Educación Especial. Al menos, mis esfuerzos serán aprovechados por alguien que realmente los merece. Saludos. "
8 comentarios:
Rafael Porcel?
En Rafa Porcel?
Per cert, quina lliçó de realitat...Efectivament, passar de l'esclavatge dels mitjans a l'esclavatge dels gabinets institucionals té la recompensa que el sou a final de mes compensa..He dit compensa? Si dividim el sou pel nombre d'hores currades a final de mes, surt una nòmina a preu de patató. A més a més, del llastre político-ideològic que has de carregar, durant anys i panys, per haver format part d'un gabinet institucional (no parl de gabinets de partits polítics, tot i que n'hi ha molts que els confonen). Siguis qui siguis, bona decisió. L'educació és un món que dóna moltes de satisfaccions.
és que també hi ha que saber on es fica un... llegint aquest "curriculum" no m'estranya res del que li ha passat a aquest pobre al.lot. No hi ha millor riquesa que saber trobar un lloc bo, acampar-hi allà i passar-t'hi tot el temps que puguis, gaudint del que tens i treguent-li tot el profit professional que es pugui, que sempre és més del que pensam. Deixar-se enlluernar per un sou molt gran o per un càrrec rimbombant a una administració pública és garantia d'estrés i de passar-ho malament. Si és aquest que deis, me sap mal per ell, perque me cau bé...
Hola amic: Tú sí que en podries explicar de coses sobre manipulacions i pressions polítiques, no? M'agradaria que entrassin sovint al blog i dexassis els teus comentaris i, per què no el recomanes als companys periodistes d'Eivissa? Seria interessant saber el que pensen ells sobre els perills de la nostra professio.
NO amics, no és en Porcel, es en Pedro MAcías, un tros de professional, jove desencantat de la professió, damnificat d'Ibarz i de Mato, i sobretot persona.
Gràcies per la informació, però és igual la identitat de l'autor de l'escrit. No vos hi sentiu tots reflectits?
Crec que ens hi devem sentir reflectits més o manco tots, fins i tot els companys 'estrelletes', els manipuladors i els polítics mediocres.
Tots pensam que estam compromesos -tret dels més cínics (i potser realistes?)-, i conec molta, molta gent de la professió que comparteix aquest sentiment que expressa l'autor -estic d'acord amb tu, Mateu: és igual qui sigui, realment- de voler deixar aquesta feina per anar a fer qualque cosa per la qual s'ho pagui, l'esforç. Fins i tot gent ben pagada...
El problema és que les altres feines també ho tenen, això...
...molt sovint sentim que guanyar-nos la vida amb el que ens agrada -periodistes, mestres, advocats... val per a tothom- és una mica prostituir la vocació...
Publicar un comentario