"És un debat complicat. Acceptar un regal entenent que això vol dir comprar-te és èticament reprobable. És reprobable regalar i ho és acceptar. Però també se pot entendre com un gest simpàtic, com un agraïment. No per parlar bé de la institució, d'un partit polític o d'una empresa sinó per simplement haver compartit moltes hores de feins. Uns fent preguntes, uns altres responent-les. I tot depèn també del tipus de regal, del que costa i de qui el paga. Perquè si qui fa el regal és un partit polític hauríem de tenir la certesa que aquests doblers no surten de les ajudes públiques que reben sinó del pressupost propi, de les quotes dels militants o millor encara dels sous dels càrrecs públics. En tot cas no crec que el periodista que ha tengut la sort o la desgràcia de rebre el regal pugui després influir en la línea editorial del seu mitjà de comunicació. Les línees editorials les decideixen uns altres."
Na Neus Picó ha dit
"El problema de fons és el cercle viciós en què conviuen els polítics i molts de periodistes. La relació malaltissa que s'estableix i que provoca, entre d'altres símptomes, una pèrdua gradual de l'objectivitat i de la imparcialitat. Els polítics són una font d'informació com qualsevol altra, es mereixen tot el respecte però s'hauria d'evitar la proximitat i la companyonia que regeixen les relacions entre uns i altres, seria difícil trobar exemples fora de casa nostra en què aquesta situació sigui tan exagerada. No obstant, tenir una bona relació amb determinats polítics ha facilitat la feina de molts de companys. Per què passar-se hores fent recerca si en deu minuts de tertúlia a un despatx o a un cafè t'arriben en exclusiva uns documents més o menys interessants?...Això però és una pràctica arriscada. Moltes de vegades he tengut la impressió que alguns periodistes pateixen una mena de síndrome d'Estocolm, deu ser l'eròtica del poder. Sempre recordaré el consell d'un amic: "Muesita, amb els polítics, ni cafè", gràcies rei, sempre l'he tengut present, fos on fos."
4 comentarios:
De moment no tenc aquest conflicte perquè no me fan regals. I ben mirat, si és un detall (boli...) perquè no acceptar-lo? Coses majors les rebutjaria perquè a mi ningú mo me compra. Ara bé, mantenir-se independent es complicat, gairebé mai no satisfàs a ningú amb la teva feina (ni als que manen ni als que no ho fan)I això sense regals pel mig !!!
Bé, jo port un bon grapat d'anys treballant en informació política (a Eivissa, concretament), i és cert que es reben molts de regals, ara bé, dues coses: els regals que a mi m'arriben no són cotxes ni rolex, sinó el típic regal que s'envia a tothom (agendes, bolígrafs, ampolles de vi...) i no es pot considerar que sigui cap coacció, perque ni tant sols és un regal personal. I l'altra tema: personalment, sempre he seguit la pràctica de, com més regals et facin, menys indulgència amb el polític en qüestió, menys colegueo, vaja. I tampoc ha de ser incompatible anar a fer una canya amb un polític i ser capaç després de deixar-lo a caldo en un article d'opinió o una notícia desfavorable per a ell. Es dificil, però s'ha de saber fer les dues coses: fer dos rialles amb un polític i després fer el que has de fer com a periodista... i després, dos rialles més, o bé dues setmanes de cares llargues fins que escampi el temporal... És un equilibri permanent i un conflicte continu. Tornant als regals, crec que avui en dia ningú s'atreveix a fer regals tan besties com per que puguin ser cosniderats manifestament un suborn o una coacció. però no ho sé, jo no som director ni redactor en cap ni res d'això.
Hey a Palma els d'Um regalaren una tele, que te sembla?
Ets un innocent, o no? Ja sabem que per subornar a un periodista hi ha coses més atractives que una tele portàtil. Per exemple un càrrec atorgat a dit?
Publicar un comentario