23.2.06
Foc creuat
Ja hi tornam a ser: la televisió pública enmig d'un foc creuat, objecte de crítiques polítiques, objecte de lluita partidista...Com sempre, res no canvia. El PP acusa la televisió pública de partidista i sectària i els socialistes la defensen, la posen com exemple de transparència i d'objectivitat, d'imparcialitat i de servei públic. Entre 1996 i 2004 era just a l'inrevés. Els socialistes consideraven que la televisió pública era un instrument maligne del poder, un pou de manipuladors i escenari dels aquelarres més obscurs. Per part seva, el PP deia que no, que la tele pública era un mirall d'objectivitat i que estava néta com una patena. Ja ho veis. No ha canviat res. I deien que no devien manipular tant perquè, durant l'època de l'Urdaci, els telediaris fregaven els 4 milions d'espectadors i que, per tant, tenien el suport majoritari de l'audiència. La lectura és: si ho veu molta de gent és que ho feim bé. Quan la tele pública deixarà d'esser un instrument en mans dels polítics de torn? Quan la tele pública serà notícia per la qualitat de la feina que fan els professionals que hi fan feina?
Per cert, lo de la imatge de Rajoy a La 2 va ser clarament un error del mesclador, el que digui el contrari és que no sap res de televisió. L'any 1997, amb el PP al poder central, TVE a les Balears trasmetia en directe el Debat de l'Autonomia. A les 21.00 intervenia el portaveu de l'oposició i i la imatge es va interrompre però el so va continuar. Tot d'una els socialistes acusaren públicament de manipulació a TVE i de voler afavorir el PP. L'endemà la intervenció del portaveu socialista es va repetir íntegrament. El tall de senyal va ser una errada tècnica, l'enllaç es va rompre, no hi va haver cap intencionalitat. Just com ara.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
És un dels molts denominadors comuns dels nostres polítics de tots els colors...del PSOE, del PP però també de partits més petits com ara el PSM (recordem la maquinària propagandística de la Vicepresidència de Pere Sampol a l'època del Pacte). El denominador comú és que no tenen ni idea de com es fa un programa de televisió.Els política pensen (o volen pensar) que cada una de les notícies que surten a un informatiu passen per tot un consell d'administració de la censura que orienta la informació cap a on "inbteressa". No dic que alguna vegada no passi, és evident que sí que passa. Però la immensa majoria de vegades, el contingut queda, afortunadament, en mans dels periodistes. Decisions del tipus: Pos aquesta declaració o aquesta altra, etc. Si l'informatiu és a les 14:00 i arribes a la redacció a la 13:15, o ho tens ben clar o no entres a l'informatiu. Ho saben això aquests polítics que ens acusen de ser el braç mediàtic del poder? Per això, el dia a dia i la manca de "temps material" per manipular són cosins-germans de la independència.
buf, es teu optimisme és una mica innocent, no? Tu creus de veres que tot lo que surt a nes Informatius es fruit de ses presses i la insconsciència des periodista. Per desgràcis, es periodista te ben interioritzat el que pot dir i el que no. Es corresponsal d'eivissa d'IB3 ja sap lo que pot dir de ses manifestacions i es corresponsal de TVe ja sap que no pot posar cap tall d'un antiautopista que critiqui a nes governador civil per enviar sa guàrdia civil. La censura interioritzada és terrible, Però si tens un jefe que trasmet lliberta i saps que es teu director es lliure que no depen de cap partit això es trasmet a nes teus dits que, ara sí, escriuen amb llibertat. venga no siguis innocent amic.
Totalment d'acord amb tu, susana. La innocència és el meu escut i, si m'apures, la meva religió professional. Que Déu (o Alà en una vinyeta) ens la conservi per molts d'anys...
Publicar un comentario