Ara està de moda el periodisme ciutadà. Traduït en llenguatge planer això vol dir que qualsevol pot esser periodista amb el seu telèfon mòbil, amb la càmera de fotos digital o amb el vídeo que es va comprar per fer noces i comunions (BBC). La 2 acaba d'inaugurar en el seu únic informatiu del dia (recordau que ja fa mesos que es va suprimir sense motiu l'Informatiu Balear 2a edició, en català) un espai dedicat a les curolles dels espectadors. Així qualsevol que tengui una notícia que la direcció del programa consideri oportuna pot enviar-la, com un youtube qualsevol. Això del periodisme ciutadà també ho fan els diaris gratuïts que omplen una plana només amb el que envien els lectors. Totes aquestes iniciatives són super innovadores, modernes i interessants. Però, no seria més normal que tots aquests temes que interessin als lectors els treballin els periodistes? Això seria com si ara els ciutadans es posassin a operar, a fer cirurgia senzilleta, coses de no res com un operació d'amigdales sense anestèsia. Però això seria un escàndol. L'intrusisme en la nostra professió està molt de moda i és aplaudit pels mateixos periodistes. L'enemic a casa.
Tranquilitza que qualcú recordi que la programació en català gairebé ha desaparegut de TVE i de RNE (ens queden els 20 minuts rònics de l'Informatiu del migdia). Així com a mínim en quedarà constància escrita i es podrà consultar el desgavell a les hemeroteques. Andreu Manresa ho deia diumenge a EL PAIS on es demanava què han fet l'OCB i els seus per salvar l'Informatiu Balear de La 2 i la programació que feia el Centre Territorial (Recordar que l'OCB es va adherir a una plataforma que organitzaren els treballadors de TVE). Però què ha fet la societat civil? I els polítics?
4 comentarios:
Parlant d'intrusisme, que me dius de l'expolític Pere Muñoz ficat a corresponsal del diari Avui, jo l'unica raó que hi veig es per sintonia ideològica. En la gent que hi ha guanyant quatre duros i rossegant el cul pels carrers de Ciutat i han d'anar a cercar gent de fora de la professió.
I què vols que es faci en un país mig construït (bé, ideològicament parlant), essent generosos, en què es tolera tranquil·lament la imbecil·litat política manifesta?
Mateu ja tornes amb l'intrussisme. Me pareix molt bé però seguesc pensant que el barem no ha de ser estar o no estar titulat en periodisme. No podem, crec, limitar els mitjans de comunicació als llicenciats en aquesta carrera. Ara bé, com a societat sí que podem exigir, als mitjans de comunicació, persones formades... que parlin i escriguin correctament i que segueixin els criteris periodístics. És cert que una persona que no ha estudiat medicina no practicarà una operació quirúrgica. Correcte. Però també és cert que un escriptor podrà escriure la millor novel.la sense haver estudiat filologia, i així i tot respectarà les normes gramaticals, ortogràfiques i sintàctiques. Amb això vull dir que el debat és obert. I el que està clar és que hi ha intrusos i intrusos. Em vénen molts de noms al cap de companys. És Matias Vallés un intrús?
S'adjunta curriculum:
Matías Vallés (Corea, 1958). Licenciado en Ciencias Químicas, con Premio Extraordinario. Profesor de Química-Física en la Universitat. Se formó periodísticamente vendiendo diarios en semáforos –frente a la Catedral–. Pese a sus primeras crónicas de baloncesto en ‘Diario de Mallorca’ (1983), se le permitió escribir de asuntos más frívolos. Ha entrevistado a Catherine Zeta-Jones, Claudia Schiffer, Margaret Thatcher, Farah Diba y María Jiménez. Su firma ha aparecido en todos los periódicos de España, no siempre en las páginas de los delincuentes más buscados. Recibió el premio Ciudad de Palma de manos de Joan Fageda, porque ningún otro partido se atrevería a galardonarle. Felizmente casado con su primer microondas, fue madridista hasta que Florentino vendió a Etoo al Barça.
Ah, amic demagog. M'envies el currículum més irònic de tots. No te dic lo que pens perquè ten vas al Sàhara a fer d'intrùs dels ong'es. Bon viatge.
Publicar un comentario