Periodistes desencantats

Fa temps que pens que el periodisme és una professió per joves, per joves idealistes. Sentir anit Lluís Foix, que va ser director de La Vanguardia, m'ha confirmat els meus temors. Foix va pronunciar ahir una conferència a Sa Nostra, en el marc d'unes jornades que serviran per reflexionar sobre el futur de la professió. El que va ser director del principal diari català va mostrar un gran pessimisme sobre tot el que envolta el periodisme, la credibilitat, l'objectivitat, els professionals, les empreses, els governs...Foix és un home que veu les coses clares i que amb els anys s'ha tornat un escèptic i un crític de tot el que feim els que escrivim a la prensa i als mitjans audiovisuals. Va dir que avui en dia no hi ha llibertat als mitjans, que les empreses editores són grups de pressió i que, essent optimistes, internet podria ser l'encletxa per poder explicar el que passa. Va afirmar que els periodistes no hem de tombar ni governs ni persones, no hem d'empresonar ningú. El que hem de fer, va dir Foix, és explicar la veritat, només explicar el que passa, res més. Autocrítica i pessimisme, o millor dit, realisme el que ens va deixar Lluis Foix als quatre o cinc periodistes que el varem anar a escoltar. La resta sembla que ja tenen la lliçó apresa. Per tant, o ets jove i t'ho creus tot, o ho deixes còrrer.